CULTURA FRANCESA:

Saragossa 257 - Meaux 273

Santa Colomba de Sens va ser una verge màrtir cristiana considerada santa i a la que s’associa amb Sens (poble de França) i una font anomenada d’Azon. La seva festa es celebra el 31 de desembre. 

Es diu que als setze anys va fugir de Hispania (Espanya) per marxar a Galia (França) amb la finalitat d’escapar de les persecucions de l’emperador Aureliano. Tot i així, va ser localitzada i empresonada i, mentre estava a la presó, un dels guàrdies va intentar violar-la. Un ós que estava a un amfiteatre proper va atacar al guàrida i la va rescatar, tot i que més tard va ser martiritzada a Meaux. Explica la hagiografia (història dels sants) católica que la van condenar a morir a la foguera, però com que va resistir les flames la van degollar en un bosc proper. On va caure la seva sang va créixer una riera.

Es va construir una capella a la seva tomba, seguida més endavant per el monestir de Sens, i altres esglésies de França porten el seu nom. També es diu que va ser patrona de l’església parroquial de Chevilly, a la diócesis de París. Les seves restes no es trobaven a Sens, així que es va pensar que estaven a Rimini (itàlia). Es desconeix els motius pels quals les restes de Santa Colomba no van romandre a Sens i havien sigut enviades a la Catedral de Santa Colomba, a Rímini. Tot i així, la momia sencera va ser duta a Bari, a la catedral del qual està exposada.

A l’art, Santa Colomba apareix representada com una donzella coronada i encadenada. A vegades pot aparèixer amb un gos o un ós encadenat, aguantant un llibre i una ploma de paó real o estar com un àngel sobre una pira funerària. 

 

CULTURA ESPANYOLA:

Columba de Córdoba va ser una santa de l'església catòlica que va viure a Còrdova sota el domini musulmà durant el segle IX. Segons la llegenda, va ser decapitada pels musulmans en el monestir de Tábanos el 853, i el seu cos mutilat fou llançat al Guadalquivir. Tot i així, quan van trobar les restes del seu  cos aquest estava intacte. 

La seva festa es celebra el disset de setembre.  La veneració cap a Santa Colomba a Galícia es remunta a l’Edat Mitjana. El seu culte, segons Allyson M.Poska (professora), va ser probablement una “combinació dels cultes de dues verges màrtirs”, que eren Santa Colomba de Sens i Colomba d’Espanya. 

Una llegenda gallega diu que abans de ser una virtuosa verge màrtir, Colomba era una bruixa. La llegenda explica que un dia es va trobar a Jesucrist en un camí a Galicia i va decidir cambiar la seva vida després de que aquest li digués “Segueix endavant i sigues una bruixa, però no entraràs en el meu regne”. El relat diu que ella es va convertir al cristianisme i va ser martiritzada per la seva fe després de negar-se a renunciar a ella, o després de refusar insinuacions sexuals de homes. Es va convertir en la santa patrona de les bruixes gallegues, actuant tant com una intermediaria en nom de les bruixes com contra elles mateixes.

A Coimbra (Portugal), segons una guia de viatges del segle XIX, hi havia una petita capella que deien que marcava el lloc on Santa Colomba va ser martiritzada i que cap a finals de primavera els joves del poble decoraven el santuari amb corones de roses en record de la corona rosada que creuen que portava durant el martiri.