Clara d’Assís va ser una religiosa italiana que va col·laborar amb sant Francesc d’Assís i fou la fundadora de l’Ordre de les Germanes pobres de Santa Clara o Clarisses. Va ser canonitzada només dos anys després de la seva mort, en 1255. El papa Pius XII la proclamà santa patrona de la televisió i les telecomunicacions.

El seu nom real era Chiara Scifi, i formava part de una família acomodada i amb prestigi de la ciutat d'Assís. Ja des de ben petita posseïa un fort sentiment religiós, i va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat. 

El 1211 va fugir de casa dels seus pares i va anar al lloc on hi havia Francesc d’Assís i els seus primers seguidors, i va demanar de fer-se penitent com ells. Francesc li tallà els cabells, la vestí amb una túnica i la va fer entrar al monestir de San Paolo delle Badesse de Bastia Umbra, a quatre quilòmetres d'Assís. Després ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo, on, poc després, s'hi reuniria la seva germana Agnès.

Clara s'instal·là a un petit edifici annex a l'església de Sant Damià, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc. Hi va viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren, entre elles la seva altra germana Beatriu i la seva mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Allí transcorregué la resta de la seva vida: quaranta-dos anys, dels quals vint-i-nou va passar-los malalta.

Seguint l'exemple de Francesc, va voler formar una comunitat de monges pobres, dedicades a la pregària i al servei als altres. Anomenades Damianites pel poble i Dames Pobres per Francesc, van esdevenir les Monges Clarisses.

Altres llegendes:

• Santa Clara és la protectora de les telecomunicacions: un dia de Nadal, Clara no va poder assistir a la missa que deia Sant Francesc, ja que era malalta al llit. Volent poder veure-la, va tenir una visió de la celebració, podent-hi "assistir" de lluny. Per aquesta tradició de la "retransmissió", va ser anomenada, en 1958, patrona de la televisió i les telecomunicacions.

• Clara va aconseguir fer fugir els sarraïns, que havien fet una incursió i eren a les portes d’Assís assetjant Sant Damià.

• Gregori IX la visità al convent i li demanà que beneís el pa. Quan Clara el beneí, aparegué una creu a sobre.

Girona:

El nom prové del fet que les dues illes de cases que voregen el tram més proper a la Plaça Sant Agustí havien contingut en altre temps el convent de monges de Santa Clara. Estava situat a la banda del riu però amb l'església al sentit contrari. Ambdós edificis es comunicaven per mitjà d'un pas elevat sobre el carrer. Construït a mitjans de segle XVIII, les monges van residir-hi fins al novembre de 1868.

Les Clarisses es van establir a Girona el 1319 per ordre de Joan d’Aragó. Les monjes, que venien de Castelló d’Empúries, van arribar a la ciutat el 1321, quan es va acabar la construcció. Les condicions de vida al monestir van arribar a ser molt dures, ja que hi ha documents que ens fan saber que vivien en pobresa extrema i havien hagut d’abandonar el claustre per cobrir les seves necessitats. El 1490 van arribar unes monjes del monestir de Santa Clara de Gandia per intentar reconduir la situació, però el 1575 es va haver d’evacuar el lloc per convulsions polítiques. 

El 1653 es va derrumbar l’edifici per motius defensius i amb les seves pedres es va construir el baluard de Santa Clara. Les monjes es van refugiar temporalment en una casa particular fins el 1693, quan es va fer el nou convent a prop del riu, entre l’est i el carrer de Santa Clara. L’església es va consagrar el 1703.

Entre 1794 i 1796 les monges es van refugiar a Santa Maria de Jerusalem de Barcelona a causa de la guerra. El 1835 la comunitat va ser respectada i va tenir activitat fins el 1868, quan les monges van ser expulsades i el convent enderrocat, segurament per motius especulatius. Quan tot va tornar a la normalitat hi va haver un intent de reconstrucció, però finalment es van traslladar a Salt el 1882, però durant la Guerra Civil es van dispersar.

El 1939 el convent va ser reconvertit a la presó provincial i es va assignar a la petita comunitat de clarisses un edifici que havia sigut la casa del cura. El 1969 va ser recuperat l’edifici en situació ruinosa i davant de la impossibilitat de habilitar-lo, ja que es trobava en una zona de plena expansió, així que van buscar un espai més adequat per construir un nou edifici. El 1947 es van instal·lar a Vilobí d'Onyar, i van canviar el nom de monestir per el de “Fraternitat”.