Joana de Jugan, també coneguda com Sor Maria de la Creu, va ser una religiosa bretona, fundadora de la Congregació de les Germanetes Pobres. És venerada com a santa per l’Església catòlica. 

Va néixer en un poblet pesquer, filla de pare mariner, que va morir quan ella tenia quatre anys. El 1810 va entrar com a ajudant de cuina al servei de la vescomtessa de la Chouë, a Saint-Coulomb. Més endavant va rebutjar la petició de mà que li va fer un jove mariner perquè volia consagrar-se a la religió. Va treballar com a infermera a l’hospital de Rosais, a Saint-Servan-sur-Mer, poblet avui integrat a Saint-Malo.

Va fer amistats amb altres dones amb qui es van dedicar a visitar els pobres del lloc i ajudar-los amb el que podien. Es va fer membre de la Tercera Ordre de la Mare Admirable i va acollir a casa seva a gent necesitada, cedint fins i tot el seu llit i dormint ella al graner. 

Amb amigues va organitzar un grup de joves dedicades a l'assistència de la necessitat. Aquesta comunitat va créixer i va adoptar un reglament de vida, inspirat en l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu. La comunitat, anomenada Serventes dels Pobres, donà origen a la congregació religiosa de les Germanetes dels Pobres. Va ser fundada per Joana de Jugan a Saint Servan el 1839, com a institució privada dedicada a la cura i assistència dels vells. Aprovada per la diòcesi i per la Santa Seu, va créixer ràpidament, arribant a tenir 2000 membres en pocs anys. 

La fundadora fou superiora de l’institut entre 1842 i 1844, i aquest mateix any rep el premi Montyon, concedit per l'Académie Française, per la seva tasca benèfica. Aquest fet la va fer coneguda i, sobretot, va fer que la congregació aparegues als mitjans de comunicació, rebent a partir de llavors ajuts i donacions. Es van formar noves cases i amb els diners recollits es va poder comprar l'antic monestir de La Tour Saint-Joseph, prop de Saint-Pern, i que esdevingué la casa mare de la congregació.

Des de 1844 va tenir conflictes amb l'abat Le Pailleur, director espiritual de la congregació, que la va apartar de càrrecs i funcions al cim de l'institut. El 1852 també li va prohibir la relació amb els benefactors i donants, passant a ésser una germana més sense responsabilitat ni autoritat. Va viure a Saint-Pern, relegada, i fins i tot les novícies es van pensar que el fundador de la congregació va estar Le Pailleur. Fou enterrada a la capella de la casa de Saint-Pern.

Joana de Jugan va ser beatificada el 3 d’octubre de 1982 per Joan Pau II, després de que la publicació de la història de les Germanetes dels Pobres, que redactà el pare Leroy, confirmés l’important paper que havia tingut Joana dins la congregació.

Va ser la pròpia Congregació de les Germanetes Pobres la qui va realitzar una petició per posar el nom de Joana de Jugan a aquesta placeta de Girona. Just quan va fer cent anys que la congregació s’havia establert a Girona, l’acord municipal va fer realitat la seva petició, sent molt habitual que les congregacions religioses tinguin un carrer o espai proper a on estan establertes que dugui el nom del seu o la seva fundador/a.