Celestina Vigneaux i Cibilis va néixer a Girona el 1878 i va morir a Barcelona el 1964. Tot i que el seu personatge ha estat eclipsat per la fama del seu marit, l’escriptor, polític i periodista Pere Coromines, i per la de tres dels seus vuit fills, va ser una destacada pedagoga i mestra catalana, concretament pel seu desig i intent d’innovació en l’àmbit educatiu.

Va obtenir excel·lents resultats en els seus estudis i amb tan sols vint anys va aconseguir una plaça en un parvulari de Madrid, on va destacar per la seva innovació pedagògica. A Madrid va conèixer el que seria el seu futur marit i fóu ell qui la convencé de tornar a Catalunya. Allà va tenir els vuit fills i va continuar treballant en l’àmbit de l’ensenyança. Dins la seva tasca va incloure una conferència sobre el càlcul mental (1900), impulsar el primer menjador escolar a Madrid (1902) i el primer a Barcelona (1907), promoure el cant i la gimnàstica rítmica i conscienciar sobre l’espai i les condicions higièniques que havien de tenir les escoles. Va viatjar arreu d’Europa per descobrir altres sistemes educatius, per exemple el mètode Montessori, del qual en va aprendre assistint al II Curs Internacional Montessori que tingué lloc a Roma el 1914. Posteriorment va ser una de les introductores d’aquest mètode a les escoles catalanes.  

La seva gran trajectòria professional i la seva vocació es van veure truncades per una malaltia pulmonar. Llavors, un cop finalitzada la Guerra Civil a Espanya, va haver d’exiliar-se amb el seu marit a Buenos Aires, on aquest va morir. Més tard, el 1945, va poder tornar a la seva terra natal, on va continuar visquent amb alguns dels seus fills fins que va morir el 1964.

Va ser votada en un procés participatiu el març del 2010 a Palafrugell, de dones que mereixen un carrer.