El seu nom era Maria-Melania Kingsland i els amics la coneixien com a Mela Muter, fou una pintora polonesa naturalitzada francesa el 1902. Va néixer a Varsòvia en l’ambient d’una família jueva, culta i adinerada,  i va viure bona part de la seva vida a París amb el seu marit Michel Mutermilch (escriptor i crític d’art), on es va formar com a pintora a l'acadèmia Colarossi. Va formar part de una comunitat d’artistes polonesos de París i va participar activament a la part cultural i artística de la ciutat. Es deia que “pintava com un home”, ja que el seu art normalment s’allunyava de les delicadeses que se suposava que havien de pintar les dones dels anys vint i trenta. Pintava amb realisme, lluminós i vibrant, i va anar absorbint les tendències postimpresionistes europees. 

Va estar estretament vinculada a Catalunya, tant a Barcelona, on va inaugurar la nova sala d'exposicions Josep Dalmau, al carrer de la Portaferrissa, on l'any següent va mostrar una exposició col·lectiva d'artistes polonesos; com a Girona, on va arribar per primera vegada el març del 1914. Es va instal·lar a la part vella, on convivia amb l'amic i pintor Pere Farró. Va adquirir una gran popularitat en els ambients artístics i al seu entorn es van aglutinar tota una sèrie d'artistes, amb el cafè Norat de la Rambla com a punt de referència de les tertúlies, entre els quals hi havia Xavier Monsalvatje Iglésias, Manolo Hugué i Celso Lagar. Es va dissoldre en esclatar la Primera Guerra Mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Avignon, però els problemes de vista van frenar la seva producció. La guerra i el divorci la van deixar en una situació precaria, sola, marcada per el fet de ser jueva i d’haver participat en la causa socialista, i sense connexió amb els seus orígens. Al morir als noranta-un anys va deixar part de la seva obra a una ONG. 

Durant la seva trajectòria, Mela va pintar la part vella de la ciutat de Girona, la vall de Sant Daniel i alguns pobles de l'entorn, a part de nombroses figures i retrats. Va guanyar una medalla d'or a l'Exposition Universelle de París del 1937 i exposà arreu del món. Hi han obres seves al Museu d’Art de Girona.