Montserrat Roig va ser una escriptora barcelonina que va néixer el 1946 i va escriure novel·les, articles periodístics i altres gèneres literaris en català. A més, també apareixia a la televisió fent entrevistes a escriptors anteriors a ella mateixa.

Va néixer en una família burgesa liberal i va estudiar primària, secundària i va llicenciar-se en Filosofia i Lletres. Aviat va guanyar el premi Víctor Català amb la seva novel·la Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (1971). Més tard, la novel·la El temps de les cireres (1977) va portar-la a guanyar el premi Sant Jordi. Tant en el camp literari com en el periodístic es centrava en dos àmbits contraris i alhora complementaris que són el compromís col·lectiu i la recerca de la seva identitat personal i pròpia, a més de veure’s reflectits en totes les seves obres els seus ideals com a catalanista, feminista i esquerrana. Des de jove va participar sempre en la política, afiliant-se a diferents partits, assemblees, sindicats, associacions… 

Algunes de les seves obres més destacables serien Ramona, adéu (1972), basada en protagonistes femenines, Els catalans als camps nazis (1977), amb múltiples testimonis i El Feminisme (1984), reflectint la seva lluita feminista. La seva última novel·la feminista fóu L’hora violeta (1980). De llavors en endavant les seves obres canvien lleugerament i acaba amb la seva última novel·la Digues que m’estimes encara que sigui mentida, el 1991, uns mesos abans de la seva defunció degut a un càncer de mama. 

Segons l’escriptora Marta Pessarrodona, l’obra de Montserrat Roig es tracta d’una obra abundant i plural, fet que serveix per justificar que sigui considerada la primera escriptora total de la literatura catalana.