Va néixer el 1892 a Girona al barri del Mercadal, on passà la seva infància, i va morir el 1974. Fóu una  novel·lista i violoncel·lista catalana d’esquerres. Des de petita es relacionà amb el món de la literatura i la música, però un cop va acabar l’escola, el seu pare (l’escriptor Prudenci Bertrana) va preferir que estudiés en una acadèmia de música. Durant aquest temps, va estar instal·lada a casa de l’escriptora Carme Karr, amb l’ajuda de la qual va matricular-se posteriorment a l’Institut Dalcroze a Ginebra. Un any més tard va abandonar els seus estudis musicals per entrar a la facultat de lletres a Ginebra també. Aquell mateix any va formar el Trio de senyoretes amb dues companyes, dins del qual ella era la jazz-woman: Era el primer cop que ens llançàvem a emprar el jazz, i allò suposava una autèntica revolució dins les orquestres femenines. No oblideu que això passava el 1924! (Aurora Bertrana.  Palma, Victòria. Femení i singulars (en català). Primera edició: abril del 2016. Barcelona: Huygens, 7 d'abril del 2017, p. 187-200. ISBN 978-84-15663-62-1.) Més tard va formar la primera jazz band on només hi participaven dones. La seva decisió final va ser casar-se, abandonar la música i seguir estudiant a la universitat per arribar a ser escriptora, el seu somni de la infància.  El 1936 vivia a Empúries i quan esclata la guerra torna a Barcelona, però acabarà fugint a Ginebra on treballarà com a traductora. Posteriorment va realitzar diferents feines com per exemple donar classes d’espanyol, com a minyona i dama de companyia… tot això sense deixar d’escriure. El 1950 torna a Catalunya i segueix escrivint fins que mor als 81 anys a Berga.