Àngela Bivern i Puig va néixer el 1787 a Girona i als vint-i-dos anys va ser nomenada comandanta d’una de les seccions de Santa Dorotea, de la Companyia de Santa Bàrbara. La Companyia de Santa Bàrbara va ser un cos militar femení creat el 1809 a Girona pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic, durant la Guerra de la Independència. El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Jonama, Àngela Bivern, Ramona Nouvilas i Carme Custy. Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits, ja fos per organització, per el trasllat de ferits al centre de guariment més proper i, en alguns casos, fins i tot per col·laborar amb la lluita. A la fi del setge havien tingut cinc baixes. Portaven lligat al colze, com a característica de la companyia, una cinta vermella. 

Àngela volia participar a la lluita però no li permetien, així que va pagar amb els seus diners a un soldat perquè anès a la guerra en el seu lloc, a servir a la Croada Gironina. L’any 1814 va tenir la oportunitat de conèixer al rei Ferran VII, quan aquest retornava de l’exili francès, i d’explicar-li el paper jugat per les Heroïnes de Santa Bàrbara durant els setges. L’any 1816 va ser condecorada amb la Creu del Setge de Girona i el rei Ferran VII, en reconeixement de la seva valentia, li va atorgar una pensió anual de dos-cents cinquanta ducats, la va rebre i li va besar la mà quatre cops, dues al carrer de les Ballesteries i altres dues durant la recepció celebrada als salons de Casa Carles, a l’igual que a la germana de Àngela, Magdalena.