Pintora, ceramista i escultora catalana. Va ser filla d’una mestressa de casa i d’un mestre d’obres, i va quedar orfe de pare el 1930. Va néixer en un entorn rural on va tenir contacte amb la natura, a Sarrià. Va estudiar a l’Escola Eiximenis, i va compaginar els seus estudis amb les classes particulars de dibuix, que al principi va amagar a la seva mare. El seu secret va sortir a la llum quan va rebutjar les indicacions de la mestra d’arts pràctiques dient-li que ella “en sabia més que la mestra”, i va ser expulsada de l’escola. Quan la seva mare va compendre la vocació artística de la seva filla la va apuntar a classes particular amb Joan Orihuel, que la va formar. S’inicia amb l’art tradicional i amb 17 anys fa la seva primera exposició a la Sala de la Rambla de Girona amb tres alumnes més. Al cap de dos anys, el 1946, la mateixa sala va acollir una exposició de Xargay en la que va exposar sola. El 1950 va exposar a Barcelona amb el nom de Grup de Girona, una de les seves exposicions més importants. El 1960 va promoure la I Fira del Dibuix a la plaça del Vi de Girona, coincidint amb les Fires i Festes de Sant Narcís.

Tot i que l’art la va portar a viatjar a molts llocs del món i guanyar molta fama, el 1973 va realitzar un policrom retaule popular a les parets exteriors del mercat municipal de Salt (Girona), i té monuments destacables a Torroella de Montgrí i Badalona. Exposà a Catalunya (com ara Girona, Barcelona o l'Escala), a l'Estat espanyol (València, Madrid, Sevilla, etc.) i a la resta del món (Argentina, Estats Units, Cuba, França, Alemanya o Mèxic, entre d'altres).

En l'actualitat, com a homenatge pòstum, la Biblioteca Municipal Emília Xargay de Sarrià de Ter va ser batejada amb el seu nom.