Caterina Albert va néixer a l’Escala el 1869 i va morir-hi el 1966. Es coneguda pel seu pseudònim Víctor Català. Va ser una escriptora catalana (novelista, narradora, autora teatral i poetisa), autora de novel·les i guanyadora del premi als Jocs Florals. Utilitza el nom de Víctor Català, nom del protagonista de una de les seves novel·les inacabades, per tal de poder escriure, ja que al ser dona no li era permès.

Era filla d'una família de propietaris rurals, va portar una vida resclosa i no va sortir mai de la seva localitat. Va començar a pintar, llegir i escriure com a aficions, per tant va ser autodidacta, seguint els esquemes literaris del modernisme. 

Es va donar a conèixer a l’escena literària amb el seu verdader nom Caterina Albert als Jocs Florals d’Olot el 1998, on la van premiar per el millor poema i per un monòleg (La Infanticida). Aquest últim va ser un escàndol per la temàtica i per el to en que estava escrit, que va augmentar quan el jurat va saber que havia sigut escrit per una dona, per tant des d’aquell moment va decidir firmar sota el pseudònim masculí de “Víctor Català” i va esdevenir una de les millors prosistes de la literatura catalana de tots els temps. 

Le seves obres han exercit una influència decisiva en el desenvolupament de la narrativa del segle XX. La seva obra més coneguda es Solitud (1909). La seva obra narrativa es desenvolupa en quatre etapes, separades per llargs períodes de silenci sense explicació clara. Va fugir del realisme i l’objectivitat dels científics de l’època i va crear un univers totalment mític a les seves obres, de caràcter negre, brutal i apocalíptic, que contrastava el caràcter alegre i espontània de l’autora. En les seves obres es marca un caràcter social, presenta un paisatge esquerp i caòtic en el qual l’home, en general dolent i feble, viu radicalment sol i abocat al fatalisme. Les situacions presentades són sovint casos límit que desemboquen en morts violentes i cruels, que l’autora descriu d’una manera freda i distanciada, amb pinzellades d’humor negre. Va escriure sobre temes com la locura, la violencia, el tracte de l’entorn, el paper de la dona a la societat, el destí, etc. Va resultar acabar tinguent fama per la sorpresa i el malestar dels crítics davant de la situació d’una dona que escrivia amb persistència i força expressiva qualificades com a “virils”.

El nom del carrer a Girona va ser proposat per el mateix ajuntament de la ciutat, i encara que al principi es va proposar posar-li el pseudònim de la autora (Víctor Català), l’alcalde del moment no va trobar convenient que un pseudònim entres al nomenclàtor i al final va optar per posar-li el veritable nom de l'escriptora.