Maria Salomea Sklodowska va ser filla d’un professor de Física i Matemàtiques i de una professora, i la seva infància es va veure marcada per la mort d’una de les seves germanes a causa del tifus i la mort de la seva mare per tuberculosis quan només tenia deu anys. Va créixer en una Polònia ocupada per les forces de l’Imperi Rus, però la seva família no es va deslligar mai del seu patriotisme, així que els supervisors russos li van designar treballs mal remunerats a la seva mare, així que van tenir greus problemes econòmics.

Les dures situacions de casa seva van fer que no estigués gaire posada en la seva educació, així que després dels seus estudis bàsics no pogués entrar a una institució d’estudis superiors per el fet de ser dona. Això va fer que augmentessin les seves ganes d'aprendre i va ingressar amb la seva germana a una universitat clandestina polaca que acceptava dones. El 1891 finalment es va traslladar a França a estudiar gràcies als seus estalvis i l'ajuda del seu pare. 

El 1839 es va llicenciar en Física per la Universitat de París, siguent la número u de la seva promoció. Un any més tard va conèixer al que es convertiria en el seu marit el 1895 i pare de les seves dos filles: Pierre Curie. Va continuar formant-se en Física i va aconseguir el doctorat, dedicant la seva tesis a la investigació de substàncies radioactives, comptant amb l’ajuda del seu marit, però treballant en condicions difícils i perilloses.

El 1898 van anunciar el descobriment de nous elements: el radi i el poloni, els dos més radioactius que l’urani, però no va fer fins a quatre anys més tard que en van poder demostrar l’existència. El 1903 el seu descobriment va ser reconegut, no només amb el seu doctorat, sinó que també va rebre el Premi Nobel de Física juntament amb el seu marit per les seves investigacions sobre la radioactivitat, convertint-se així en la primera dona de la història en guanyar un Premi Nobel. Tot i així, no va tenir els mateixos reconeixements que el seu home, ja que aquest va ser nombrat catedràtic de la Universitat de París i dos anys més tard va passar a ser membre de l'Acadèmia Francesa. Malauradament el 1902 un carro de cavalls atropella a Pierre i mor, per tant Marie ocupa la càtedra de Física del seu marit a la Universitat de Sorbona, convertint-se en la primera dona catedràtica d’aquella universitat. 

Va decidir continuar ella sola les investigacions i va buscar crear un nou i millor laboratori on treballar. Durant els següents anys va compaginar la seva feina a l’Universitat amb la cura de les seves filles i les seves investigacions sobre el radi. Al cap de poc va descobrir que la radioteràpia podria ser un tractament contra el càncer, el que va popularitzar les seves investigacions. Aquestes li van fer guanyar un segon Premi Nobel, aquest cop de Química, el 1911. Hi ha gent que assegura que el podria haver perdut per un “escàndol amoros”, fet que no te veure amb la ciència, i hi va haver gent que li va aconsellar a Marie de renunciar al reconeixement, però per altre banda hi va haver gent, com ara Albert Einstein, que va convencer a la científica d’acceptar-lo. Finalment el va acceptar i va anar a la cerimònia d’entrega a Estocolm, dient que la seva vida privada no influia a la seva feina. 

A part de la seva feina com a científica, també va tenir un paper important a la Segona Guerra Mundial, ja que va aconseguir diversos automòbils i màquines de rajos X portàtils i va crear “ambulàncies radiològiques”, amb les que va aconseguir salvar les vides de molts soldats, així que va ser nombrada directora del Servei de Radiologia de la Creu Roja. Acabada la guerra va retornar als seus estudis i va formar part de diverses acadèmies científiques, com ara l’Acadèmia Nacional de Medicina de França en 1922, obtenint nombrosos reconeixements.

Va morir el 1934 a causa de les grans quantitats de radiació a les que va estar exposada pels experiments.