Carme Auguet i Comalada va néixer al Mas Preses de Sant Daniel el 1874 i va decidir estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona i ser mestra. Va rebre el títol de Mestra Superiora amb un “Excel·lent” el 1891, quan encara no tenia ni disset anys. 

Es va presentar a les oposicions el 1892, i la van destinar a Gironella (Berguedà), on hi va estar quatre anys cobrant vuit-centes vint-i-cinc pessetes anuals (4’96€). Va tornar a presentar-se a les oposicions el 1897, per millorar el sou i l’escola, així que la van enviar a l’Auxiliaria de l’escola de nenes nº3 de Barcelona durant quasi set anys (1897-1904). Voluntàriament es va traslladar a Olot per estar més aprop de la família, però només hi va estar tres anys (1904-1907). Allà va tenir tres oficis molt reconeguts per la Junta Local i la Junta Provincial de la Instrucció Pública, i a més va formar part de la Associació de Mestres de la Comarca, ocupant-ne la vicepresidència. El 1907 va decidir exercir de mestra a Girona.

Ho va fer en un moment en què a Girona no hi havia escola normal per a noies, però li van donar plaça en una de les escoles unitàries de la ciutat, l'escola nº2 Teresa Balot i Josefa Casals. Estava situada al carrer Sant Francesc, en un local que, tot i que no reunia les condicions per a l’ensenyament, la qualitat de l'educació de Carme va fer que l'escola aconseguís renom entre la societat d'aquella banda de l’Onyar i tingués un problema de sobresaturació. El pare de Carme, Lluís Auguet, que era constructor, va oferir a l’ajuntament un solar per edificar una escola amb la condició que l’ajuntament li tornés l’import amb pagaments mensuals. L’escola, que es coneixia com a l’escola de Doña Carmen, es va inaugurar el 1908 i ella en va ser la directora fins el 1944, exceptuant els tres anys de la Guerra Civil, en que va ser inhabilitada i empresonada durant uns mesos, en que se la va destituir per ser considerada desafecta al Règim (1936-1939).

En una època en que els convencionalismes socials i les institucions religioses s’acossiaven com una sola cosa, va aparèixer una escola pública que era diferent de les existents ja a la ciutat, on no es feien distincions socials de cap tipus d’alumnes, i una persona de la més alta classe i una de la més baixa es podien seure de cantó. Sabia inculcar a les nenes bones maneres de conducta, de respecte als superiors i de convivència ciutadana. La religió tenia un paper molt important en l'educació de les seves alumnes i cada any, com a cloenda del mes de maig es feia una festa dedicada a la Verge. Durant els seus anys a l’escola va rebre nombrosos reconeixements de diferents institucions.

Amb l’arribada de la República, l’escola va haver d’acceptar alguns canvis, entre ells suprimir l’assignatura de religió. El 1933 l’escola unitària de Doña Carmen va passar a ser l’Escola Graduada Eiximenis, que unificava diverses unitàries de nenes. 

Al moment de la seva jubilació, l’Ajuntament de Girona va acordar col·locar un retrat de la mestra a l’aula que ella havia dirigit i de donar el nom “Carme Auguet” al primer grup femení que es formés a la ciutat, fet que es va complir en dedicar-li el grup escolar del Pont Major. El 1944 se la va nomenar filla predilecta del poble, es va posar el seu retrat en un lloc d’honor a la sala d’actes i es va canviar el nom de “Veïnat de Dalt” per “Veïnat de Carme Auguet”, el que ara coneixem com a “carrer”. La placa de retolament es va posar a la casa on aquesta havia nascut. 

Al mateix any la Inspecció Provincial de Primera Ensenyança li va fer un homenatge i li va entregar 37.323 pessetes recaudades, la quantitat de diners suficient per crear una beca destinada a costejar els estudis en el Seminari de Girona del fill d’un mestre. La beca porta el nom de “Doña Carme Auguet”. 

El 1945 li va ser atorgada la Creu d'Alfons X el Savi i el 1977 les seves ex-alumnes van fer-li un homenatge, coincidint amb la inauguració del Col·legi Nacional Carme Auguet, situat a Pont Major.