Maria Assumpció Soler i Font va ser una escriptora, periodista i mestra catalana. 

De jove era molt influenciada pel seu oncle, Mossèn Joan Font i Garcia, un esperantista i catalanista convençut. L’afusellament d’aquest el 1936 i la desaparició del seu germà Joan durant la Guerra Civil, la van marcar. Va estudiar al col·legi de les Escolàpies, al cantó de la Catedral de Girona. Sota la dictadura de Primo de Rivera, va estudiar a l’Escola Normal. La seva afiliació al sindicat Federació de Treballadors de l'Ensenyament-UGT li va causar uns problemes amb el règim franquista després de la guerra civil, però el cas va ser arxivat el 1939. El 1932 va començar a ensenyar a l'escola pública de Rupià, de 1934 a 1950 a Palafrugell. Després d'un interludi de 1950 a 1952, quan va treballar a l'empresa del seu oncle Lluís i una escola privada a Barcelona, tornà el 1952 a l'escola de Sant Gregori en la qual va estar ensenyant fins al 1980 quan passà a l'escola Migdia de Girona fins a la seva jubilació el 1982. Quan va rebre el Premi Fastenrath als Jocs Florals en l'exili el 1959, no va obtenir el permís del Ministeri d'Educació Nacional per anar a París a recollir-lo.

Malgrat la desil·lusió de no veure mai publicada en vida la seva obra premiada, va continuar escrivint, obligada per la repressió lingüística sota el franquisme, a utilitzar el castellà. Els seus articles sobre temes seriosos van quedar en castellà, però el 1955 va publicar a la Revista de Gerona per primera vegada un poema en català.