Joana Enríquez, també coneguda com “Joana la Boja”, tercera descendent dels Reis Catòlics, va néixer a Toledo el 1479 i va convertir-se en la hereva del tron castellà després de les morts de la Infanta Isabel i l’infant Joan. La reina va ser víctima de les aliances matrimonials dissenyades per Ferran el Catòlic per assegurar-se la hegemonia europea. El seu desequilibri mental la portaria a viure tancada a Tordesillas fins la seva mort, el 1555.

Va rebre una educació intensa i acurada, pròpia del seu càrrec i de les necessitats del regne. Sota la supervisió de la mateixa reina Isabel, va convertir-se en una alumna aventajada en comportament religiós, bones maneres i els maneigs de la propia cort, coneixements d’art i de llengües romàniques pròpies de la Monarquia (català i castellà), el francès i el llatí. Tot i que no estava destinada a regnar, va rebre l’educació pròpia de una reina i de jove va començar a intervenir en l’administració de la casa i de les seves possessions territorials. Llavors no estava boja, però era una dona extravagant que practicava una espiritualitat intensa, ascètica i lliure.

El 1945 els Reis Catòlics van concretar el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, quan ella només tenia setze anys. Era una aliança que convenia a ambdues cases reials en establir un vincle entre els regnes per crear un contrapunt estratègic contra França.

Tot i així van tenir sis fills, el segon el futur hereu de la monarquia hispànica. L’any en que aquest va néixer, va ser quan van morir els germans de Joana i ella es convertí en la hereva del tron castellà i aragonés. El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit van jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació, ella sola juraria, a Saragossa (1502) i a Barcelona (1503), com a princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó.

En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada com a nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per les corts de Toro, on el seu pare, que era governador del regne per disposició de la reina Isabel, va declarar la seva incapacitat per al govern com a conseqüència d’un equilibri mental cada cop més dubtós. Així, per la Concòrdia de Salamanca de 1505, va acordar-se que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran.

Però d’una banda, Felip ambicionava la corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat de Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta després dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest objectiu va promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506. Joana va ser declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell va ser declarat nou rei i únic de Castella i Ferran el Catòlic va haver de retirar-se als seus regnes aragonesos. Castella i Aragó es separaven, el projecte dinàstic dels Reis Catòlics trontollava.

Felip el Bell va morir el 1506 entre rumors d’enverinament, el que va trastornar més a Joana. Ella va enviar el cor del seu marit a Brussel·les i el cos a Granada per l’enterrament, trasllat que va durar vuit mesos perquè Joana, que va viatjar amb el cos difunt, feia que només es realitzés de nit. Es diu que no es separava del cos ni un moment i li besava els peus abans de anar a descansar. 

Es diu que Joana va fer aquesta operació tan complicada per garantir els drets de successió d'Aragó i Castella del seu fill Carles. Definitivament Joana estava trastornada i no estava capacitada per regnar, així que davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de Felip per a la governabilitat de Castella, Ferran el Catòlic va tornar novament com a administrador del regne castellà.

Va decidir tancar a la seva filla a Tordesillas el 1509. Quan Ferran el Catòlic mor Joana hereda els regnes de Castella-Lleó, Catalunya-Aragó i Nàpols-Sicília, ja que mai no va ser declarada incapaç per les Corts castellanes ni se li va retirar el títol de reina. Tot i així va passar el govern efectiu al seu fill Carles, que va regnar i jurar en nom de la seva mare fins a la mort d’aquesta el 1555.

Es va homenatjar a Joana amb un carrer a Girona, que l’any 1462 es va tancar amb un grup de gironins fidels darrere els murs de la Força Vella per tal de resistir amb la companyia de l’infant Ferran el Catòlic et setge de l’exèrcit de la Generalitat, ja que va ser una dona que prengué part activa en els afers relatius a la Guerra Civil Navarresa i a la Guerra Civil Catalana i que l'any 1465 fou anomenada lloctinent general de Catalunya-Aragó.