Ermessenda o Ermesinda de Carcasona va governar els territoris dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i va ser tutora del seu fill Berenguer Ramon I i del seu nét Ramon Berenguer I quan aquests eren menor d’edat. Filla de Roger I, comte de Carcassona, es va casar el 992 amb Ramon Borrell, fill del comte de Barcelona. Era coneguda per la seva singular bellesa i caràcter energic. Va estar molt temps a la cort de Barcelona, envoltada de jutges i sentada en el Tribunal administrant justicia en presència dels seus vassalls, amb o sense el seu marit, i acompanyant aquest a la guerra i en les seves expedicions militars. Ell li va retornar amb propietats de grans castells i fortaleses en els comtats de Barcelona, Osona i Manresa, que li va proporcionar un gran poder polític i força económica. Estava molt unida al seu marit, així que la majoria dels documents de la cort comtal apareixen a nom dels dos. 

Durant el seu govern l’aristocràcia va iniciar el procés de feudalització de la Marca Hispànica, encarant els prínceps contra l’esglśia. Ermessenda va rebre el recolzament de consellers com l’abat de Ripoll, l’obisp de Girona i Abat Oliba. Ella es va ocupar de l’església i va animar noves fundacions, com la Catedral de Girona, el monestir femení de Sant Daniel i el masculí a Sant Feliu de Guixols. Va cedir els drets de comte als seus nets del comtat de Barcelona i varis castells a canvi de mil unces d'or, que va invertir a la fàbrica de tabernacles de la Catedral de Girona, de la qual era molt devota y col·laboradora.  A la seva defunció, fou sepultada dins de ella.