Isabel la Catòlica va ser reina de Castella, reina consort de Sicília i d'Aragó. Va ser filla de Isabel de Portugal i Joan II de Castella, i tot i que el seu destí no era ocupar el tron, ja que el seu germà Enric era a qui li tocava heredar el poder, es va casar amb Ferran d'Aragó i es van formar els Reis Catòlics, que van unir el Regne de Castella i la Corona Catalanoaragonesa. Es va portar tot en el més absolut secret, ja que eren cosins segons i van necesitar un permís especial del Papa. Van ser dos personatges molt importants per a la història d’Espanya, ja que van significar la unió de Castella i Aragó, el fi de la Reconquesta i el descobriment d’Amèrica, tot i les opinions adverses de la Cort i els científics en quant a els projectes de Crsitóbal Colon. 

Tot i que va néixer a Madrigal de las Altas Torres i va ser batejada a la seva església, va passar gran part de la seva vida amb la seva mare a Arévalo, prop de Medina del Campo, on va rebre una educació d’acord amb el que s’esperava que aprenguès una princesa a aquella època.

Després de la mort del seu pare, el 1454, va patir una alienació mental, és a dir, una pèrdua de la raó, i després de això va ser reclosa al castell d’Arèvalo amb els seus fills, on va morir. Va demostrar molt poca simpatia pels catalans i es va mostrar com a catòlica intransigent: durant el seu regnat va ser creat el consell de la Inquisició, va fundar la “Santa Hermandad”(policia que perseguia als criminals), va enderrocar el regne nazarí de Granada convertint-lo en un regne de Castella i va aconseguir la unificació religiosa de la Corona Hispànica, a partir de la conversió obligatòria dels jueus sota pena d’expulsió, i més tard dels musulmans. 

La seva filla va ser la coneguda Joana la Boja, que tampoc estava destinada a regnar, però es van morir els hereders legítims i ella es convertir en la reina de Castella i Aragó. Se li va atribuir una malaltia mental que, segons alguns historiadors, ve per la conspiració de alguns dels seus parents per treure-li el tron. 

Isabel va tenir poca relació amb la ciutat de Girona. Malgrat això, el seu home va comunicar als jurats gironins la mort de la reina, «nostra molt cara e molt amada muller», i els pregà que, com era costum, li fessin fer exèquies i sacrificis per la seva ànima.